Ayuntamiento de Hondarribia

giovedì 17 aprile 2014

Prehistòria

Prehistòria

El Paleolític

Hondarríbia es troba entre els comptats indrets bascos on hi ha empremtes de presència humana que poden datar com a mínim del Paleolític Mitjà, fa més de 50.000 anys. El Paleolític Superior s’estén des de fa uns 40.000 anys fins fa uns 10.500. Tot ell es desenvolupa dins una gran recrudescència climàtica, especialment cap als 18.000 anys. És durant aquesta fase quan es produeixen els períodes més freds de l’última glaciació, la glaciació del Würm. Tot això va obligar als grups humans del país a deshabitar-ne en bona part les terres meridionals per refugiar-se a les coves de la vessant Atlàntica, molt més abrigades que les terres altes d’Àlaba i Navarra. La línia costanera es trobava lluny de la seva situació actual. Del Paleolític Superior en coneixem un jaciment al Cap Higuer

El Mesolític

És una època de transició entre el Paleolític i el Neolític. En el seu transcurs es va produint una lenta transformació del paisatge. Es va endolcint el clima. El límit inferior de les neus perpètues va ascendint fins a quedar per sobre de les cotes més altes del país. La línia de la costa s’aproxima per establir-se, després d’algunes oscil·lacions, prop de la seva situació actual.

En les excavacions dutes a terme al vessant costaner del mont Jaizkibel per M. J. Iriarte i A. Arrizabalaga a l ’any 2003, hi va aparèixer ja un enterrament humà en un context de closquer mesolític, amb 8.300 anys d’antiguitat. La progressió d’aquestes investigacions pot abocar una llum important per conèixer el pas dels últims caçadors-recol·lectors de la zona cap a economies de producció que es van anar establint al país durant el Neolític.

El Neolític

De la Hondarríbia de l’època actualment en sabem molt poc. És en aquesta època quan penetren al país el bestiar oví, caprí, boví i, més tard, el porcí. Poc després d’aquest enorme avenç també va penetrant al país la metal·lúrgia. Com a la resta d’Europa, el primer metall conegut va ser el coure. Això es deu en bona mesura a que aquest element, com l’or, es troba a la natura i la seva elaboració és fàcil. Efectivament, pot trobar-se en estat pur sense necessitat de fosa prèvia.

A aquestes èpoques, en especial la del Calcolític (coure) i l’Edat de Bronze, pertanyen els nostres dòlmens. A Hondarríbia en coneixem a dia d’avui cinc exemplars, tots ells a Jaizkibel. El dolmen era una sepultura a la que hi inhumaven als morts. Era reutilitzat en repetides ocasions, ja que inclús a dòlmens de dimensions reduïdes s’ha vist que hi havia estat enterrats de 10 a 20 individus.

Els dòlmens d’Hondarríbia, per les dimensions dels seus túmuls i el que queda de les seves cambres, pertanyien al tipus petit de muntanya. Al costat dels cossos dels morts hi posaven aixovars diversos (ceràmica, armes, objectes decoratius) i aliments.
Es trobaven ubicats a llocs conspicus, com collades, la part superior de les serralades muntanyoses, tocant als camins que utilitzaven els pastors per accedir amb els seus ramats a les pastures elevades. Aquesta és la situació dels dòlmens d'Hondarríbia.
Al voltant d'Hondarríbia, en muntanyes d’Errenteria, Oiartzun, Sara, Askain i Urruña, hi existeixen molts d’altres dòlmens. Aquests darrers estan al voltant del massís de Larrun.

En aquestes èpoques, a més d’enterrar en dòlmens i túmuls, enterraven també en coves, sovint petits covatxols, escollint en alguns casos llocs recòndits dels esmentats covatxols. En són molts els que es troben a les zones del país on hi abunden els massissos càlids i, per tant, les coves. Però aquest no és el cas d'Hondarríbia, tot i que hi poguessin aparèixer en el futur en els refugis sota roca existents a Jaizkibel.
Durant el Bronze Final i la Primera Edat del Ferro, és a dir, a finals del segon mil·lenni i la primera meitat del primer mil·lenni anterior a Crist, van arribant al País Basc grups humans d’origen indoeuropeu, procedents de Centre Europa. Aquests grups travessen la zona occidental del Pirineu i s’instal·len especialment a Àlaba i Navarra.

En qualsevol cas, a la zona septentrional del país, especialment a l’orient guipuscoà i en les dues vessants pirinenques hi construeixen una sèrie de necròpolis que consistien en cercles de pedres clavades verticalment, que poden tenir, en la seva immensa majoria, de cinc a 12 metres de diàmetre. Aquests cercles o cromlecs pirinencs acostumen a estar reagrupats en nombre superior a tres i en alguns casos poden ser més de 20.

A Hondarríbia hi coneixem alguns d’aquests exemplars. Així, a Jaizkibel, sota la denominació de Jaizkibel II existeix un conjunt de cinc cromlecs. Es troben a una altitud d’uns 375 metres sobre el mar, en una petita collada al costat de la cresta de la serralada. Alguns d’aquests cercles estan desfigurats i no són fàcils de reconèixer, tenint en compte que alguns dels testimonis verticals o ortostats han desaparegut i d’altres es troben tapats per la vegetació de l’indret.


© Ayuntamiento de Hondarribia, 2009 · Kale Nagusia 20 · 20280 Hondarribia · Email: udala@hondarribia.org · Telf.: 943 11 12 13 | Fax: 943 11 12 50

gipuzkoa.net