Ayuntamiento de Hondarribia

giovedì 30 ottobre 2014

Època Romana

Època Romana

La situació preromana a l'espai guipuscoà

Comptant amb les dades obtingudes en les investigacions arqueològiques dels darrers anys sobre l’Edat de Ferro, es planteja que el territori guipuscoà era un espai en el que hi convergien tres àmbits culturals: el món aquità que s’abocava al Bidasoa; el bascó que ocuparia el sector occidental i arribaria fins el Leitzaran, i el cèltic, cantàbric o celtibèric, que s’estenia per les zones central, oriental i meridional.

Pel que fa als bascons, les informacions reflecteixen la seva presència fins a la vall de l’Ebre, desplegant-se des de les estribacions dels Pirineus i arribant fins al litoral marítim al voltant del Bidasoa. Es coneixen diverses de les seves ciutats; Pompaelo probablement fou fundada per Pompei l’any 75 a. C. com a assentament per a les seves tropes. Pel seu territori hi travessava la calçada que unia el Mediterrani procedent de Tarragona (Tarraco) i l’Atlàntic, a Irun (Oiasso) i els passos occidentals dels Pirineus.

Testimonis arqueològics

El territori costaner és el més ben dotat, ja que compta amb assentaments de certa entitat com a mínim a Getaria, Zarautz, Donostia i a la desembocadura del Bidasoa. Les manifestacions costaneres s’inscriuen dins la ruta de navegació del litoral atlàntic i ofereixen enclavaments de recolzament a les activitats marítimes. En aquest context hi destaca la civitas d’Oiasso, a Irun, que disposa d’un port de categoria regional, situat al mateix eix del Golf de Biscaia, equidistant d’altres dos ports d’importància, Bordeus (Burdigala) i Santander (Portus Victoriae Ioliobrigensium)
Suposem que la incorporaci ó de l’espai subjecte a la demarcació municipal de la població d’Hondarríbia a l'ordenació romana es realitza a través de la civitas d’Oiasso. La influència d’aquesta civitas assolia –com a mínim- les dues ribes de l’estuari fins la desembocadura, i es coneixen manifestacions d’aquest període en el recinte emmurallat d’Hondarríbia, al voltant de la platja d’Ondarraitz (Hendaia), al mont Sant Marcial, a Jaizkibel i al peu del castell de Sant Telm, a la rada de Higer, a més de l’àrea urbana que s’ha identificat al casc d’Irun.

A l’arribada dels romans, Hondarríbia era –com se’n desprèn del comentari d’Estrabón- territori dels últims pobles bascons de l’oceà, a la regió d’Oiasso, al litoral. Aquesta relació estaria confirmada pels cromlecs pirinencs de Jaizkibel.

Al 1926, el professor Schulten va venir al municipi convençut que el cap de Venus citat pel poeta Avieno, recollint el periple d’un navegant massaliota del segle VI a.C., es trobava a Higer.

Al 1961 es van reconèixer els primers objectes romans a l’ancoratge d’Asturiaga; al 1984, en aquest mateix jaciment, es van recuperar els anomenats “bronzes d’Higer” i al 1998, durant les obres d’excavació per a la construcció d’un edifici de vivendes al carrer Pampinot, al casc històric, va aparèixer un conjunt de vaixella i peces ceràmiques característiques del període altimperial, segles I i II. Aquests tres descobriments certifiquen la presència romana a Hondarríbia i estableixen les primeres pautes d’estudi que, amb un primer caràcter ocasional, cas dels naufragis de l’ancoratge, passen a oferir la visió de l’assentament establir a través del lot de Pampinot.


© Ayuntamiento de Hondarribia, 2009 · Kale Nagusia 20 · 20280 Hondarribia · Email: udala@hondarribia.org · Telf.: 943 11 12 13 | Fax: 943 11 12 50

gipuzkoa.net