Ayuntamiento de Hondarribia

domenica 20 aprile 2014

Edat Moderna

Edat Moderna

A principis del segle XVI, Hondarríbia coneixerà una autèntica revolució urbanística, ja que la vella vila medieval arrasada per l’incendi de 1498 serà modificada totalment. Un nou traçat urbanístic, una nova església, un castell nou i unes muralles noves que canviaran totalment la fisonomia de la vila.

Les relacions entre Carles V i Francesc I de França seran pèssimes, fet que sumirà a mitja Europa en una guerra constant que durarà pràcticament tota la meitat del segle XVI, i Hondarríbia, per la seva posició geoestratègica, es veurà totalment involucrada en aquest ambient bèl·lic. Al 1521, durant la guerra de Navarra, es veurà assetjada i conquerida per tropes franco-navarreses que aconseguiran mantenir-la sota el seu domini durant tres anys. Al 1524, un cop apagades les revoltes comuneres de Castella, l’Emperador tindrà les mans lliures per actuar contra Hondarríbia. Després de la seva conquesta elaborarà un gran projecte de fortificació construint el recinte abaluardat que coneixem avui en dia i el castell. Aquest projecte formarà part d’un altre de molt més ampli que tenia com a finalitat fortificar els passos dels Pirineus amb l’objectiu de defensar-se de les possibles agressions de França.

Després de la mort de Carles V, la política imperial de Felip II tindrà un altre enemic: Anglaterra. Aquesta nova situació allunyarà el perill de les incursions franceses però no portarà la pau, i el golf de Biscaia es convertirà en el nou escenari bèl·lic, condicionant el tràfic mercantil amb el nord d'Europa i exigint un tribut brutal de vaixells i marins als pobles bascos costaners. Aquesta situació sumirà el sector marítim basc en una greu crisi, que alguns dels pobles no podran superar. Hondarríbia no es va poder rescabalar de la pèrdua que va suposar la competència del port de Pasaje, jurisdicció de Sant Sebastià, i es va veure sumida en una crisi que la va postrar en una letargia gairebé fins a finals del segle XIX.

El seu valor estratègic com a plaça forta li continuarà donant un poder del qual es valdrà tant en les Juntes Generals com a la Cort, aconseguint alguns privilegis, sobretot a partir del setge de 1638. Al juny d’aquest any, tropes franceses sota el comandament del príncep de Condé assetjaran la vila durant dos mesos, fins el 7 de setembre, dia en el que s’alliberà la vila després d’un llarg i heroic setge. Després d’aquest setge, aconseguirà una sèrie de privilegis i sobretot mantindrà els poders que li permetran mantenir la relació de dependència d’Irun.

Durant els segles XVIII i XIX, la ciutat, sumida en una greu crisi econòmica, patirà l’albor de la situació política; les guerres contra França, els setges de 1719 de Berwick i el de 1793 dels Convencionals, confirmaran la pèrdua del valor militar de la ciutat i com a conseqüència, la pèrdua d’influència en els cercles de poder.

 


© Ayuntamiento de Hondarribia, 2009 · Kale Nagusia 20 · 20280 Hondarribia · Email: udala@hondarribia.org · Telf.: 943 11 12 13 | Fax: 943 11 12 50

gipuzkoa.net